TREK Pirenei Magici (F/E) del 09-20/08/2011

9/8
Martedì: Partì da cà alle 6 e 1/2 e co la Golf che sgola arivo al'aeroporto de Berghém zà ale 8: per fortuna l'A4 a Ospedalet l'era serada per en camion kepottà sol en direziom est! Molada la Golf al Park Low cost e spetà el Luca, fem al volo el checkin: mi ghe tiro su dal so zaino demò en Kilo de barrette energetiche che al checkin g'avem el limite de 15 Kili e mi ghe n'ho sol 13. Na birretta al bar e l'è subit ora de saltar a bordo e per mezdì e mèz sem zà a Lourdes. E adess? come fente a arivar a Gavarnie? Conosém al volo en putèl spagnolo che l laora a Bolzam e l g'ha la tipa de Roma, che subit el ne convinze a saltar al volo sul prim autobus per el centro, pò finidi en staziom centrale trovém el bus diretto per Luz, quindi dopo nà birra e shopping de cartina e camelback, finalmente tolém l'ultim autobus del dì che ne porta su a Gavarnie. I camping, domandà all'ufficio turistico, i sarìa tuti pieni en paes: se ciava! La risciem e la ne va bem! Montada la tenda quindi ne fiondém en centro a zercar nà locanda e magnà en bom piatt de formai e patate, vim e genepy, per le 10 ne trém en branda: l'è frettt!! Sem a sol 1300m de quota, ma i 6 gradi de minima en agost i se fa sentir!


Campo tenda de Gavarnie


davanti al Cirque de Gavarnie se studia la posiziom




10/8
Mercoledì: I sacchi a pelo la nott i tegn, ma se leva istess mbrumai e.. con calma! Nadi en centro paess a zercar nà locanda che ne faga colaziom, dopo aver spetà le 9 e 1/2 che arivessa el sol per sugar la tenda, vem bem le 11 avanti che ne enviente rento per la val vers el Cirque de Gavarnie. Ancoi dovém nar al rifugio dela Breche de Roland, ma dopo 3/4 d'ora de caminada su forestale tra turisti, cavai e aséni, ne rendem conto che doveressém puntar pù a destra e non, come sém drio a far, alla gran cascata de 400m ! E quindi cartina ala man (no se capiss gnent!) deviém a destra smontando 100m puntando oltre el rì al col Bellavista che dovrìa esser sula giusta direziom: ma de segnavia no gh'è l'ombra... Quando da drio el doss ne trovém frontali e opposti alla gran cascata, ne rendem bem cont che pù che questo no pol eser che l col de Belavista! L'è zà dò ore che marciem e ancor no gh'è traccia della rampa che dovria empontarse per portarne al rifugio. Encrosem qi i primi dò italiani, cargai come mussi, vist che i è drio a far el noss stess giro, ma oltre che ala tenda i s'è portai drio anca el magnar! (noi magnerem en tei rifugi). Confrontem sule cartine la nossa posiziom e ne rendem subit cont che la nossa (nà 50.000 spagnola) no la val gnent. Arrivém quindi a nà piana e mpontà la pontèra guadagnem de botto 600metri , quindi ciapà la gresta en 5 minuti sem al rifugio a montar la tenda e bever na birracia co na ciopa al formai (che schifo col pan nero)! Na polsada sotto el sol e alle 7, nà bona zena al taol con en gruppo de francesi, e per le 9 sém zà n branda.


Se parte! El Kepo davanti ala Gran Cascata de 400m!


Finalmente arrivém al canal da saltarghe su!


E dopo 4 ore arrivem al rifugio de la Breche/Serrano




11/8
Giovedì: Levai per la colaziom dele 8, tra na roba e l'altra sem i ultimi a partir dal rifugio: vem le 10! Saltém su veloci per la morena empè e en sol 250m de dislivel arrivem alla famosa Breccia de Rolando (el punto pù alto del trek a 2800 e rotti metri). Smontai drio sul versante spagnolo, no gh'è n'indicaziom a morir, e tirà zò vers val (enveze che girar a sinistra e passar per la grotta de fossili) fem en taiom bass vers sinistra per tegnirne alti sul vallom: drio ne segue a vista i dò taliani cargadi come mussi; ma tra roccette e rampe e rampegadele no l'è fazile! Arrivai al pass a sinistra, passém for delle spettacolari formaziom de sassi de quarzo en mèz al deserto (ne pareva enfim blocchi de giàz), quindi tegnindone alti sulla destra, scavezém via drio el mont e ne fermen a magnar en boccom. Vist che la discesa en la conca la par da far en disarrampicata, mi giro i tacchi e torno en tel vallom per sentér, fasendo el giro larc endò che passa el senter. En vinti minuti aggiro el Canyon e seguo en par de trekker: ma endò vai? Diaolopo'! Cartina spagnola de merda! Avem sbaglià a trarne diretti en la gola! E allora molo zò el zaino al pass e me fiondo nà mezzora en la gola a raccattar el Luca che l'è zò sul prà che l me speta. Tornai de volta, dopo n'altra ora de marcia me toca demò n'altro dietrofront per na fascia de roste non segnaladade e per le 3 e 1/2 arivem al rifugio Goriz. Pei desfai (per via dei scarponi novi che g'ho), ma almen g'ho drio ago e filo e dopo na bona doccia fredda, ne trem a taola a magnar e mi a parlar coi spagnoli e l Luca coi francesi e trati zò en par de Genepy l'è prest ora de trarse en lèt.


La pontèra che salta su alla breccia de Rolando...


...quasi enzima alla morena: arrivai alla Brèche!


En Spagna ambiente completamente differente!


Blocchi de quarz en mèz al deserto!


E dopo 4 ore e mèza de tribolada ecco che arrivém al rifugio Goritz.




12/8
Venerdì: Partim con calma la matina, dopo colaziom, ale 10 e 1/2,appena el sol el suga la tenda. Fiondai en val traversem el Canyon de Ordesa con en botto de turisti che sale per sta strada scomodissima de sassi grossi. 3 ore e mezza a testa bassa e arrivém al parcheggio enfont al canyon da endò che parte i autobus per Torla. Noi doveresem nar a Bujaruelo, ma tra el meteo brutt previst doman, tra che qi no gh'è mezzi pubblici che ne porta su, decidem de ciapar temp e pensar cossa far davanti a n bom piatt al ristorante del parcheggio. Entant arriva anca i dò taliani e con lori zerchém de capir se ne convem tor en taxi ensema o farne molar zò al pont dal bus per Torla e da lì ripartir a pè en su vers Bujaruelo. Gh'è da nar... a pè! Altre 3 ore e 1/2 de salita e alle 6 e 1/2 arrivém al campeggio de Bujaruelo... DEMOLITI! Ago, filo per le vesighe, doccia fredda, birretta, cena (e che cena!)! Magnà come i vedei en tel refettorio del rifugio, e n'abbuffada del genere la se ghe vol tutta con quel che ne speterà doman : 1900m de salita! E doman, vist che ne alternem, l'è anca el me turno de portar la tenda en tel zano! Stem for fim le 10 e 1/2 a ciacere coi taliani e bevudi en par de chupiti ne trem en let.


Partenza dal Goritz la mattina... con calma...


...subit smontém zò en tel canyon de Ordesa


...le moje en la parte bassa del canyon le la bem voja de pociarghe i pei!


Finalmente, la sera, coi pei a tòchi, arrivém a Bujaruelo.




13/8
Sabato: Ancoi ne speta la tappa pù dura: o la va o la spacca! Le vesighe ai pei le avem sbusade tute e piazzà la sveglia alle 6 e 1/2, fem na bona colaziom al rifugio e per le 8 e 1/2 ne enviem su per el senter con calma ensema ai dò taliani. El temp, che doveva esser zà brutt, l'è ancor serem. Ne approffitem così camminando, de conosser meio i dò taliani con quatro ciacere: Valentina e Rino da Bari (pensevem i fussa Piemontesi!) e da tante maratone che i fa, i è nfim pù sportivi de mi! E i ha fatt anca el GR20 e el camino de Santiago en MTB! A metà salita ciapém el largo e dopo tre ore e 1/2 arrivém al pass: Puerto de Bernatuero che ne riporta en Francia. I primi mili metri de salita i è fati e magnà qualcoss smontem alla capanna Lourdes endò che trovém en branco de 40 avvoltoi che punta nà vaca meza morta rugolada zò en tel rì! Ancor zò e en te n'ora sem ala diga endò gh'è el secondo e ultim bivac prima dela salita: el zél l'è nero e toneza..se ciava: quindese minuti de pausa ne i meritem! Quindi, rimessi i zaini sula schena per i ultimi 900m taca a piover e subit l'è ora de trar su i ponchi. Passém su per la cascata, carghem i camelback e con tutt en cava e metti de ponchi fem tutt na tirada e per le 4 sém al rifugio Baysellance a torne brodìm e birra... e trovarne en buss al coèrt per la not vist quel che piove. Ale 7 l'è ora de zena, e no l'avresem dit (vist che ormai diluvia da ore e l'è prest scur), ma arriva anca la Valentina e l Rino (i dò taliani)! La zena, tra passada de pomodoro che ormai ne vem for dai oci (evem magnà dò piatti anca a merenda), riso e spezzatim de goma, la fa propri pena... En grappim e quattro ciacere a taola a 4 e ale 9 e 1/2 l'è ora de trarse en camerata: l'è en calt bestia e tra ronchezae e calt se dorme propri poc! Ma prima de trarne en lèt, è stà da rider l'atimo che ho saldà el cont del rifugio co la rifugista: vist che no so l francese avém parlà en po' talian, n po' ingles, n po' todésc e spagnol! No la ghe credeva neanca ela de esser riussida a far en discorso en 4 lingue!


Si riparte la mattina: bei carghi, sia per el dislivèl che per i zaini!


...masnai i primi mille metri de salita arrivém ai laghi de confim...


...en quart d'ora de pausa (sora nà diga) ne i concedem prima de ripartir con en man el poncho...


...ecco che taca la salita al rifugio Baysellance... e anca el temporal!




14/8
Domenica: E ancoi, dopo i 1900m del gieri ne speta la seconda tappa pù impegnativa del trek: raggiunger el rifugio Wallon! E dal rifugio che sém ancoi (el Baysellance) no vedem propri l'ora de nar for dai pei: 2 fette de pane e no i ne dà neanca la seconda zolletta de zuccher!! Al punto che el Rino el se alza zigandoghe al barman che l ghe le offriva elo le bustine de zuccher che l ghe en tel zaino: e de colp, i baristi i ne scoèrze de pam! grande Rino! Partim (ale 9 e 1/2) quindi col bel temp e dopo 20 minuti in direziom dela forcella, e da qi ne molém zò per n'ora bona en discesa sul rifugio Oulè. Siamo solo noi in discesa, e difatti el me lo diss bem nà putèla, che convinta no smontessa nessuni dala forcella (entant che la salita), la me se mete a far i bisogni davanti! E mi, che pensevo la fussa sol sentada a polsar no m'ero neanca ascòrt! Ela la m'ha ben dit mili scuse ma mi de frances no sò nà parola: g'ho demò dit bon jour! Rivai al rifugio raccatto demò nà stecca de cioccolata for dala finestra (l'è serà per pulizie fim mezdì!), passém for dò putei francesi che è drio a far l noss stess giro e mpontem la salita vers la forcella de confim. Ancoi la tenda la tocca al Luca e difatti, se a mi me par de volar en confront al gieri, elo el diss de sentirse fuori forma. 450m a testa bassa fim alla forcella e date le dritte a n bambo ingles che fermo ala forcella al vent e al fret nol sa come smontar a Bujaruelo, ne fiondem sottocresta e fem na traversada en terra spagnola su marocchi, quindi altra forcella, altro confin (Francia), e smontém su dò laghi e ancor tant sviluppo per 800m. El Luca el se ferma a pociar i pei a metà, ma mi punto dirett al rifugio che raggiungo per le 2 e 1/2, endò che me magno nà bona fortaia col formai col vim. Montada la tenda drio la ciesa, arriva anca la Vale e l Rino, e po' anca i putèi francesi de stamatina (che me spiega el so giro sto colp en ingles e spagnol), quindi l'è prest ora de zena con del pessimo brodin de brocoi slangui, spezzatim al curry... po' me rifago la bocca a bever en grappim col Rino, e per le 9 e 3/4 sém tuti soto le coerte en tenda. Vist el temp instabile, però i zaini i lassém en rifugio, che magari all'averta i se bagna... e fem bem...


Passaggio sotto el Vignemale: la terza zima pù alta dei Pirenei...


Luca ai laghi de Aratuille




15/8
Lunedì: Ha piovù tuta la not, per fortuna la matina salta for en po' de sol, e così, dopo aver tirà a um i zaini en tel rifugio e esserne fatti la solita abbuffada per colaziom (en tel rifugio) de pan al miel, per le 10 e 1/2 ne enviém en salita su per el vallom. Ancoi la tenda la tocca a mi, e con calma traversà el rì, tachem de zete per guadagnar i 800metri che ne porta alla forcella dela gran Facha: dopo en bel rampom, pareva bem de esser zà arrivai... ma quel zà l'era sol la metà! Avém dovèst passar sora i dò laghi e po' zete ancor pù erte e, eccoci finalmente al confim spagnolo: adess ne speta altri 600m de discesa, e mi g'ho tenda sulla schéna e legamento lateral infiammà... e passar for la discesa che smonta sui primi dò laghi l'è nà tortura, po' gh'è sviluppo... e quant! El Luca el lasso ben nar envanti... ma quando pensevo che bastessa demò n'oretta de discesa me sbaglievo de gross! Arrivai al lago de Respomuso, gh'è da farghe tutta la circumnavigaziom... e el cartel che indica 25minuti al rifugio (dal lac), l'è anca massa ottimista! Eccone finalmente arrivai e adess en bom bocadillo col tortilla y queso e birraccia nol ne la cava nessuni: qi i prezzi i è ottimi, al punto che, vist che l campo per le tende l'è en quart d'ora endrio, decidem de dormir en camerata (26 euro la mezza pensiom!). Ne approfittem così anca per lavar zò le strazze, che ormai spuzzem da carogne...e ne fem anca la doccia en camera (finchè no ghe se mbuga el scarico e i vem a serarnela for!). Arriva anca la Vale e l Rino e anca lori i ne aprofitta de dormir en rifugio. Ero en tel dubbio de smontar a val per prelevar contanti (che qi ormai sém for dalla civiltà e i schéi i scarseggia...) e per doprar n'attimo el cellular (che ormai l'è 4 dì che som for dal mondo), ma quando el rifugista el me prevede almen tre ore per smontar... na... se ciava la tecnologia ...e per i schéi me vem l'ideona: pago en carta de credito (questo l'è l'unico rifugio che l lo permette) anca el pernotto dela Vale e l Rino, così recupero n po' de contanti! A taola la sera par quasi che la tappa de doman la sia massa corta: sem quasi tentai de farne una e smontando en val fim Fabreges... mmmm ... vederem doman come la portem for!


El Kepo quasi al passo sotto la Gran Facha..


...e adèss ne spèta l'eterna discesa vers el rifugio Respomuso...


...però, en quant a comfort, el Respomuso el s'è fat apprezzar!




16/8
Martedì: nà bona magnada da colaziom e partim lungo la diga. Seguendo el GR11 doveresem trovar prest a destra enfim dò bivi che ne porta su ai laghi d'Arriel... diaolopo', smontém n'ora vers val e no gh'è nessun bivio! Smontai zò fim al paso del Onso, som quasi rassegnà a far na deviaziom dal sentér originale vers Sallent de Gallego... trovém per fortuna en par de spagnoli (che no finiss pù de complimentarse per le me dolomiti... vist le ferrate che i ha fatt) e i ne diss de tornar endrio 100metri ... i me compagna, ma l Luca, pensando che i sia drio a sbagliarse, nol li segue e el perde le staffe e el se musona sotto.... dopo 5 minuti trovo con lori la salita e dopo averghe rispondést per le rime al Luca, ne enviém su a testa bassa sotto en sol che spacca le pree, su pietraie da bissi... n'ora a testa bassa e arrivém al prim lac: bel, bel, bel! El secont, a passarlo for su blocchi enormi de sass, l'è nà tribolada, e po'... el senter endò valo?? Per tornar su al Col de Palais, confim francese, l'è delle zete empè, su sfasciumi non segnalai... che mazèl! E finalmente a mezdì sém al Berg Heil! Adess el rifugio Arremoulit l'è a en tiro de sciòp .... magari!! La discesa l'è su sfasciumi da far pianzer i ginoci: n'ora de tribolada per sbasarne 300metri. Finalmente al rifugio, e adess per veder se continuar o meno ne aprofitem de magnar qualcos: diaolopo', sti francesi i me piass sempre de men... 10 € per en taglier con 2 fettine de speck, 1 de formai e una de foiè grass (che me fa schifo e lasso lì). Però, almen la mitica birra Pietra della Corsica, la va zò che la se copa! Entant arriva anca la Vale e l Rino, che no avendone seguì en te l'error della mattina, i s'è sparmiai 400metri de risalita. E' deciso, ancoi restém qi, e allor empiantà la tenda sul lac, vago su a farme en salt 150m sora, al passage d'Orteg a veder l'esposiziom (vist che l'è en senter esposto, variante al nos HRP-GR)...diaolopo', che scrozi: me bevo nà candola e decido che doman de zerto no farò la variante. Volendo se podrìa anca smontar col trenim en val... ma po' la sera, dopo dò bone birrette, decidém per bem: el Luca el va dirett dal passaggio esposto e n cambio de nà birra, vista la longa discesa e l mal al me legamento lateral, el me porta anca la tenda. Mi, el Rino e la Vale enveze smontem 200m e i risalim seguendo el percorso HRP...


Dopo la discesa sbagliada, e la risalita sotto el sol che brusa, arrivém finalmente ai laghi d'Arrièl!


...e passada l'erta forcella rientrém en terra francese.


El Kepo el n'aproffitta per torse nà latta de birra e salir al passage d'Ortega sora el rif. Arremoulit, a veder le roccete che doman... el ghe lasserà far al Luca!




17/8
Mercoledì: Dopo el trauma da colaziom col pam che i n'ha servì ammuffì, la me consideraziom vers i francesi la cala ancora: ghe compro nà stecca de cioccolata e ntant che la meto en tel zaino vedo che l'è scadua da n'an... allor, me la fago cambiar e... i me da nà stecca che quando controllo l'è zà magnada per metà!! Alla fim me contento de dò twix e, zaino in spalla, ancoi el trek el fago co la Vale e l Rino. Smontém dritti en tel vallom e risalim a sinistra fim al col d'Arrious... e adess ne speta ben 1000 metri de discesa fim al parcheggio de Caillous de Soques, vallom lonc eterno, el Luca el ne passa envanti e l se nvia su subit, mi procedo co la Vale e l Rino fim a fondoval, po' me fermo nà mezzora a polsar en fondoval, quindi riparto e fago praticamente la salita insieme alla Valentina (che la me conta en po' delle lore tecniche de allenamenti per le maratone... ehehh ... credo ben che anca se ela e l Rino no i g'ha l'esperienza de montagna, el fià en salita nol ghe manca!). La prima parte fim quasi la Cabane de la Glere l'è all'ombra en tel bosc e bela fresca, ma po', sora el limite del bosc, per fortuna gh'è qualche nuvola che ogni tant ne fa riciapar fià... sennò, che còta de sol! L'ultim toc fago en scatto en solitaria e arrivo al rifugio Pombie, dove gh'è zà lì el Luca che l'ha ordinà l disnar. Magnà en boccom e bevèst nà birretta ne trém for a mpiantar la tenda sotto el lac, tra i coccoi dele pegore e stem lì a cazzeggiar e ciapar el sol fim a sera. El bagno en tel lac i lo fa tutti for che mi: co l'acqua cossì fredda som pèzo de n gat! Alle 7 ora de zena i ne mete a taola con na staolada de 10 francesi: all'inizio sem bem perplessi vist che ne tocca condivider come sempre el pentolom da magnar... ma l Luca nol se fa massa rispett a domandar el bis e l tris (pasta scotta col spezzatim)... e finim la zena che sém tesi come i ovi. N bom grappim en compagnia tutti 4 e per le 9 ne trem en branda. El vent la not nol me fa quasi serar ocio: l'è impressionante sentir calma completa de vent e po' tutt de colp ghirli che cava la tenda... po' alle 5, quando sento i toni en lontananza per fortuna tiro rento i zaini sottocoperta, che difatti quando ne svegliem... diluvia.


L'eterno vallom da smontar: e dovém arrivam là en font! Ai pei del Pic du Midi d'Ossau!!!


Kepo en relax davanti alla tenda, al rifugio Pombie.




18/8
Giovedì: Ancoi dovém far el giro al bellissimo picco roccioso del Pic du midi d'Ossau (che l'è pien de vie de rampegada)... se demò l mollessa de piover! Vers le dese, smontada la tenda e tirai a um en tel rifugio, partim en direziom del pass del col de Peyreges, praticamente subit coi ponchi. Arrivai al pass dopo n'ora scarsa el temp el par esserse tirà for e ne calém en val.... la salita pù comoda che fa tutti sarìa nar a ciapàr el GR10 per risalir al refuge d'Ayous, ma el Luca sto colp el vedo propri lancià... me toca far la variante HRP e montar su en pass drio 250m sora el rifugio e po' smontar zò! Appena ciapada la variante HRP en fondoval a sinistra e riscominzià a ciapar quota, se leva el vent, el deventa nero e n tel giro de dese minuti sem sotto el diluvio.... misto grandine, toni e saette che su per el canal che salta sul Lac Casterau. Da qi, aggirà el lac, gh'è dò segnavia e l pù dirett coi bolli bianchi el taia su dritt per n'altro canal: ovviamente noi la mpontem! E qi, fem en giro su per versanti en pè e no capim perchè i bolli i va a mpantanarse su per roccette assurde quando el sentér l'è nà roba abbordabilissima. 5 minuti de discussiom e con na scavezada vers sinistra nem a riciapar el senter: diaolopo'... i bolli l'era el confim del parco nazionale, miga en segnavia! E difatti en 5 minuti ne salta for davanti el Lac d'Ayous e n 15 minuti de discesa sem rento el rifugio d'Ayous a magnar qualcoss e spetàr che pèta de piover prima de mpiantar la tenda. Gh'è qi anca n'altro gruppo de taliani che è vegnù su dalla val sui muli! Massa bel, qi i fa l trek organizzà coi ciuchetti en tenda, e l'è anca bel sentirli ragliar davanti alle tende! En te sto rifugio anca i gestori i se porta su el magnar coi muli e i fa el pam en casa: e allor, ancoi, che l'è l'ultima sera de trek en tenda, fém la cena de saluto tutti insieme (Luca, Rino e Valentina)... e che siora magnada!


Con tut quel che ha piovèst ancoi, gh'è anca l'asén coi reumi!


Mizi patòchi, tutti i quattro avventurieri (Kepo, Luca, Rino, Valentina) al rifugio d'Ayous.




19/8
Venerdì: Quando levém la scena l'è super: tutti i escursionisti zà davanti alle tende o sul terràz del rifugio che varda l'alba con davanti el lac d'Ayous e l Pic du midi d'Ossau, e... al primo raggio taca a ragliar ensema anca i aseni! Colaziom, zaini en spalla e gh'è da tornar vers la civiltà: ne spèta 1600m de discesa fim a Etsaut lonc el GR10!! Che tribolada!!! El Luca, l'è sempre lento a partir la mattina e allor mi alle 9 e 1/2 me nvio co la Vale e l Rino per salir 100m al col de la Horquette de Larry e da lì taca la discesa longa eterna. La discesa la fem con molta calma e dopo en par de ore arrivai al limite del bosc ecco che ne raggiunge el Luca e allor, proseguo con elo a passo pù spedito: el calt man man che ne sbassém de quota el taca a farse sentir, po' entrai en tel famoso canyon sora Etsaut tutt scavà en te la roccia e esposto a sud morim de calt (oltre che l mal al ginocio)... che tribolada!! Arrivém a mezdì e mèz al paess: miticiiii! El trek l'è fat!! E quindi, subit ne trem en tel rì a meter i pei en moia e cambiar i vestiti tecnici con semplizi tshirt. Al bar del paes dopo na bona insalata e birra media vedem che ne tocca spetar le 5 per la prossima corriera che ne porta a Oloron Saint Marie, e da lì ciapà el treno per Pau, spetém n'altra mezzora per la coincidenza per Lourdes: diaolopò, l'è ormai le 7 e 1/2 e a Pau no gh'è en bar da morir per magnar qualcos, ne tocca arrivar a Lourdes diretti, e per fortuna l'albergo della Vale e l Rino el g'ha nà doppia per ospitarne anca noi! Arrivém en albergo alle 22, e col Luca che ancoi l'è propri rebuff (encazzà perché l'hotel l'è lontam dalla staziom... beh, beh, el se la farà passar en fretta davanti a na bona pizza)... e difatti co na bona magnada ghe passa tutt (diaolokan... sto turismo cattolico: i m'ha domandà 8€ per n limoncin! No sel paga 'sì tant neanca en ten night club!!! Mai più!). Riesso a raccattar (altra pelada) anca sciuma e lametta da barba, che de farmela dopo 10 dì no vedo propri l'ora... A mezzanot, dopo en giro veloce per i viottoi sora la grotta, con n'ambiente che par pù Las Vegas che Lourdes, ne trém a dormir.



Alba fantastica sul lac d'Ayous: i la aprezza anca i ciuchéti!


Pronti a tornar al mondo basso! (en val)


Il canyon infernale: ghe sarà stà quaranta gradi!!! Voi tornar en alta montagnaaaaa!!!


ETSAUT!!!! MISSION COMPLETED!!




19/8
Sabato: Na bona colaziom en albergo e adess gh'è da far el famoso giro al santuari, che gh'evo promess al Luca (che l voleva nar a tuti i costi) quando al prim dì del trek ghe l'evo fat saltar per nar subit sui Pirenei... tra bancarelle che te vende santini, acqua santa a 5€al litro, el casim rento al santuari, però, l'è meio no star rento tant che a veder tanta ipocrisia i te fa deventar ateo! (molto meio visitarlo en ottobre come evo fat col Teo al Cammino de Santiago... ades... l'è pèzo de Rimini!). A mezdì, dopo aver zercà inutilmente en souvenir sui Pirenei da portar a cà (sol santini i vende qi!!) ne trém en albergo a raccattar le valiss... l'è 38 gradiiii!!! Na sudada da foc e alle doe sem en aeroporto a spettar l'aereo che l tarda en par de orette... Diaolopo'... e mi con sto calt doman dovrìa partir en bici per l'Austria? ...provo a telefonarghe a me fradèl a far opera de dissuasiom, ma no gh'è santi: l'è la sò prima vacanza dal matrimoni for de casa... g'ho da nar! E i me spèta ale dese con me cosìm a casa a definir i dettagli dell'avventura! Per le 7 e 1/2 atterrém a Berghém e ringrazìa el Luca per el bel trek che l m'ha organizzà, me fiondo a casa a preparar la MTB, che doman... gh'è da nar!


E prima de tornar a cà, l'è doverosa nà visita alla grotta al santuari de Lourdes (anca se vist el casìm e l businness trovai, preferisso evitar ogni commento)






Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005